Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Corts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Corts. Mostrar tots els missatges

Can Vinyals de la Torre o La Torre Rodona, Barcelona

MY WORLD




Desafiadorament dempeus aguanta una masia d'arquitectura medieval, mostra del caràcter agrícola de Les Corts. Es tracta de la Torre Rodona, anomenada així per la torre, com el nom indica circular, que es troba anexa a la dreta de la Masia
La Torre Rodona, també anomenada Can Vinyals de la Torre, quan Felip V assetjà Barcelona en els esdeveniments que portaran a l'11 de Setembre de 1714. El Mas,va patir un incendi que portà a dur a terme importants remodelacions del mateix. En els darrers anys s'ha efectuat una total recuperació de l'edifici i el seu entorn immediat per part del grup hoteler HUSA,que n'és el propietari.

For more interesting perspectives of our world, please visit: My World!


Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona



















El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt monumental d'estil gòtic.
El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment d'enviudar, que es preveia proper per l'edat i la salut del rei. El monestir es va inaugurar amb una missa solemne el 3 de maig de 1327. Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles.
La reina va posar especial interès en aquest monestir al qual va dotar de diversos privilegis. Gràcies a un d'aquests privilegis, el monestir quedava sota la protecció directa de la ciutat, a través del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill.
La pròpia Elisenda va fer construir un palau annex al que es va traslladar al morir el seu marit, el 1327. Elisenda va residir al palau del monestir fins el moment de la seva mort el 1364. Malgrat que la pròpia reina va ordenar al seu testament que l'edifici fos derruït després de la seva defunció, l'any 1972 Maria Assumpta Escudero i Ribot va considerar que havia descobert les restes del Palau dins del mateix monestir de Pedralbes al costat del dormitori de les monges, si bé d'altres investigadors han proposat hipòtesis alternatives sobre la situació del palau, més obert a l'exterior.
Des del 1329 hi va haver al monestir una petita comunitat de frares franciscans per cuidar-se de l'espiritualitat de les monges; aquests frares s'allotjaven a l'edifici conegut com el conventet.
A la cantonada entre el la baixada del Monestir i la plaça del Monestir hi ha l'edifici conegut com el Conventet, que actualment queda fora del recinte del monestir però que fins a la desamortització n'havia format part.Va ser construït el 1329 per allotjar la comunitat de frares menors. És un edifici senzill amb un petit claustre, i l'arquitecte Enric Sagnier el va reformar el 1919 incorporant-hi elements romànics procedents de la desapareguda església de Santa Maria de Besalú, molt visibles a l'exterior. És de propietat privada, pertanyent, de fa ja molts anys, a la família Gòdia.
Les altres cases de la baixada del monestir, davant del conventet, entre l'entrada i la porta inferior de la muralla havien estat la fleca, la carnisseria i d'altres dependències, i posteriorment han seguit pertanyent al monestir dedicades a d'altres usos.
Font Viquipèdia

Pavellons Güell, (Antoni Gaudí), Barcelona























L’any 1884, Eusebi Güell va encarregar a Gaudí el projecte de construcció de dos pavellons per la finca que la família tenia a Barcelona, a l’actual avinguda de Pedralbes.

Gaudí va dissenyar dos edificis: la casa dels porters i els estables. Les obres van finalitzar l’any 1887.

Els dos edificis són d'estil modernista i, a més, contenen trets característics de l’estil gaudinià.

Gaudí s’inicia en la combinació de materials, com la pedra per als fonaments i el maó per a les parets, així com l’ús de voltes i arcs parabòlics. Alhora, experimenta amb teules elaborades i amb ceràmiques policromes, per les parets que componen decoracions geomètriques.

Però, sens dubte, l’element més espectacular d’aquesta obra és la fantasiosa porta d’accés que dona pas al jardí, feta amb ferro forjat i amb forma d’un gran drac. La porta s’uneix a una ornamentada i monumental columna en la qual es col·loca un medalló amb la lletra G, inicial de Güell. Actualment, acullen la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya.